dimarts, 25 de març de 2008

Traspàs del blog

Aquest és el darrer post en aquest blog, doncs el traspaso dins el web Gronze.com. La diferència enorme entre el nombre de visites d'aquest blog i el de Gronze.com ho fa recomenable i, a més, resulta del tot insostenible, per manca de temps, mantenir els dos blogs. Així doncs, a partir d'ara les noves entrades es publicaran a:

Blog sobre el Camí de Sant Jaume i senderisme


Hi esteu invitats. Gràcies.

dissabte, 22 de març de 2008

Augmenta un 14% el nombre de pelegrins el 2007


Segons les estadístiques de l’arxidiòcesi de Santiago de Compostela, 114.026 pelegrins van fer el Camí de Sant Jaume el 2007, un 14% més que l’any anterior. D’aquests, el 59% eren homes i el 41% dones. El 82% van fer el camí a peu i el 18% en bicicleta. També van haver-hi 364 persones que van fer el camí a cavall. I 7 en cadira de rodes.

Aquestes estadístiques prenen com a base el lliurament de la compostel•la i, per tant, no inclouen els pelegrins que arriben a la capital gallega i no la recullen. Poden ser, de forma orientativa, entre un 5 i un 10 per cent del total. Tampoc inclouen, es clar, aquells pelegrins que no arriben a Santiago.

Respecte a la nacionalitat dels pelegrins, a l’any 2007, enumerem a continuació els països que han aportat més de mil, que són: Espanya (49%), Alemanya (12%), Itàlia (9%), França (6%), Portugal (3,5%), Estats Units (2%), Canadà (1,6%), Regne Unit (1,5%), Àustria (1,5%), Holanda (1,4%), Brasil (1,2%), Bèlgica (1,2%), Suïssa (1%) i Irlanda (1%). Cal destacar l’augment important del nombre de pelegrins alemanys, que de poc més de vuit mil al 2006 passen als quasi catorze mil al 2007. Impressionant, també, i curiós, l’augment del nombre de pelegrins coreans, que passen de 66 a 423. Sorprèn la presència de pelegrins d’alguns països i alhora posa de manifest la universalitat del camí: 33 d’Ucraïna, 20 de Marroc, 10 de l’Iran, 4 de Kenya, 2 d’Egipte, 2 de Malawi, etc. En definitiva, varen caminar a Santiago pelegrins de més de 120 països.

Pel que fa a la distribució mensual, es produeix una corba del tipus “Campana de Gauss”, amb un màxim a l’agost (27.140 pelegrins) i un mínim al gener (350 pelegrins). Tenint en compte els factors de la massificació i de la climatologia previsible, podríem dir, a priori, que els millors mesos per fer el camí són el març, l’abril, el maig i l’octubre, seguits pel setembre i el juny. De tota manera, el camí es pot fer en qualsevol època de l’any, també a l’agost i també a l’hivern.

Respecte a les rutes principals, el Camí Francès arrasa amb quasi 92.000 pelegrins, un 80% del total, seguit del Camí Portuguès (8.110), el Camí del Nord (5.871), el Camí Via de la Plata (4.193) i el Camí Primitiu (2.569). Cal fer una puntualització sobre el suposat èxit del Camí Portuguès: només 219 dels 8.000 caminants van començar a Lisboa, o sigui, la majoria van començar a la frontera (a poc més de cent quilòmetres de Santiago) o a Oporto (a uns dos-cents quilòmetres de Santiago). Pel que fa al Camí Francès hi ha una dada interessant: el nombre de pelegrins, el 2007, va augmentar un 11,5%. Així, doncs, tots aquells que preveien que moriria d’èxit a causa de la massificació sembla que s’equivoquen. Hi ha una altra dada que marca una tendència interessant: augmenta en un 62% el nombre de pelegrins al Camí Primitiu.

Referent a les localitats d’inici, també amb dades referides a l’any 2007, el primer que es fa evident és que les nou primeres pertanyen al Camí Francès: Sarria, Saint Jean Pied de Port, Roncesvalles, León, O Cebreiro, Ponferrada, Astorga, Pamplona i Burgos. Endevineu quina localitat està a la posició número 10? Doncs ni més ni menys que Le Puy, localitat francesa que està a més 1.500 quilòmetres de Santiago. De Le Puy van sortir quasi 3.000 pelegrins, que van fer junts més de doble de quilòmetres que els 19.000 que van començar a Sarria. De Sevilla van sortir 1.432 pelegrins, que Déu n’hi do. D’Alemanya van sortir 769, altres 637 d’Holanda, 323 de Suïssa, 284 de Bèlgica, 79 d’Àustria, 63 de París, 51 d’Itàlia, 5 de Polònia, 2 de Jerusalem, 1 de Grècia, 1 d’Egipte... impressionant. I de Catalunya? Quants varen començar a Catalunya? Seria millor deixar-ho per un altre post o esperar a les estadístiques del 2008... Bé, doncs entre “Catalunya” i “Barcelona” (sic) sumen 167 pelegrins.

Font de la informació: estadístiques de l’arxidiòcesi de Santiago

dissabte, 15 de març de 2008

La despesa en el Camí de Sant Jaume: 26 euros al dia


Segons un informe de la “Asociación de Cámaras de los Caminos Xacobeos” la despesa mitja dels pelegrins és de 583 euros, transport d’anada i tornada inclòs, amb una despesa diària de 26 euros per persona. Tres de cada quatre pelegrins, segons el mateix informe, està “molt satisfet” de l’experiència de fer el camí. També diu que les principals motivacions per recórrer el camí són espirituals (45%), per gaudir del paisatge i la natura (32%), i per fer esport (29%). L’informe s’ha elaborat en base a una enquesta a quasi 2 mil pelegrins.

La font de la informació és un article de l’edició gallega d’El País: El gasto medio del peregrino a Santiago es de 583 euros

Per la meva experiència, penso que 26 euros al dia de mitjana és una xifra correcta. Però hi ha, això sí, força marge per baixar-la per aquells que ho vulguin: en aquest cas, d’una banda, cal evitar anar a bars i restaurants, i, d’altra banda, cal allotjar-se sempre en albergs públics que tinguin una cuina a disposició dels pelegrins.

Que tres cada quatre està “molt satisfet” de l’experiència és normal, ja que ningú va al camí obligat. A més, els que no els hi agrada l’experiència se’n tornen a casa ben aviat. Pel que fa a les motivacions, sempre és un conjunt d’elles i no una de sola. A més, intueixo que les motivacions que es diuen i les reals són sovint diferents. També és poc probable que algú que hagi creuat la Península a peu no li hagi trobat una part “espiritual” a l’experiència, o que no hagi gaudit del paisatge i de la natura.

I tu? Et vas gastar (o et penses gastar) més o menys de 26 euros al dia? I quina va ser (o és) la teva principal motivació per anar-hi?

divendres, 29 de febrer de 2008

Guia del Camí Portuguès en pdf


L'AGACS (Asociación Galega Amigos do Camiño de Santiago) va editar l'any 2006 una de les primeres guies que tractaven en la seva totalitat el Camí Portuguès, de Lisboa a Santiago. El recorregut es va distribuir en 24 etapes. Van fer dues edicions, una en castellà i l'altre en portuguès. És una guia senzilla, de només 66 pàgines, però molt útil, i el que és més important, està feta per membres de l'Associació gallega que coneixen el camí amb molta profunditat.

L'any 2007 El País Aguilar va posar a la venda la seva pròpia guia d'aquest camí, amb mapes més detallats seguint el mateix model editorial de les altres guies. Però algunes coses les van copiar descaradament i sense miraments de la guia de l'AGACS.

Ara a la web de l'AGACS tenim a disposició, i de forma gratuïta, la guia del Camí Portuguès en pdf. És un cas, per ara, únic. Llàstima que la major part dels pelegrins que volen fer aquest camí no saben de l'existència d'aquesta guia, que té un gran valor però està una mica amagada en la immensitat de la xarxa. Si en el google es busca "camino portugués" surt en el lloc 11, i si es busca "guía camino portugués" no surt. I això és injust.

Per tant, aquí ens podem descarregar la guia del Camí Portuguès en castellà i la guia del Camí Portuguès en portuguès.

dilluns, 25 de febrer de 2008

Ha mort el cura de San Juan de Ortega


El cura de San Juan de Ortega, José María Alonso, va morir ahir a l'edat de 81 anys. Serà enterrat avui a les 17 hores al seu poble natal, Fuentebureba (Burgos).

Al llarg de més trenta anys ha estat el rector de la bellíssima església de San Juan de Ortega, i sempre ha acollit als pelegrins amb un especial afecte. Un persona humil, molt allunyat de l'egocentrisme i supèrbia d'altres personatges del camí, era molt conegut per les seves sopes d'all que oferia diàriament als pelegrins. I també famós per les seva pregunta "¿Y tú, porqué haces el camino?".

He tractat amb ell dues vegades, les dues que he dormit a San Juan de Ortega. Una a l'any 2001, i l'altre fa poc, a l'octubre de l'any passat. A mi i a un altre va pelegrí ens va obrir l'església, tot i que ja era molt tard, per ensenyar-nos la cripta. En aquesta església es produeix l'anomenat Milagro de la Luz, quan dos dies l'any el sol il·lumina durant deu minuts el capitell amb l'escena de l'Anunciació.
Recordant les seves paraules:

-"Habéis venido al Camino a daros cuenta de que hay mucha más gente buena de la que pensábais, a comprender que el entendimiento entre los hombres podría ser muy sencillo y que la paz podría ser un hecho en el mundo".

Descansi en pau.

dimecres, 20 de febrer de 2008

Les grans deveses de la Plata


El Camí de la Plata és grans deveses, calor, silenci, llum, colors intensos i aire net. I solitud, una immensa i profunda solitud. Hi ha qui diu, després d’haver caminat sol de Sevilla a Santiago, que la paraula “solitud” per ell ha pres per sempre un nou significat. I la solitud no s’acaba en arribar a Santiago; allà hi ha una multitud de pelegrins contens, plorant, abraçant-se, celebrant-ho... són els que venen del camí francès. Però el que arriba de la Plata no coneix ningú, quasi quaranta dies caminant sol i es troba al mig de la plaça del Obradoiro, plena de gent, més sol i perdut que mai.

Quan es diu que la Plata és especial pot semblar un tòpic, però el que no hi ha cap dubte és que la Plata té quelcom que no té cap altre camí en tot el món: les deveses. Són boscos clars d'alzines, d'una bellesa suggeridora, on pasten lliurament el bestiar boví i porcí. Les més antigues tenen tres mil anys, i són el resultat de la transformació per la mà de l'home de primitius boscos per a l'explotació ramadera extensiva. A Andalusia i Extremadura solen tenir una gran extensió, mentre que les de Salamanca són més petites.

El Camí de la Plata creua deveses, i cada dia cal obrir i tancar un munt de tanques. Com a curiositat dir que el sistema per obrir i tancar aquestes portes (o sigui, el pany o com es digui en aquest cas) mai és el mateix i n’hi ha d’una originalitat suprema, que requereix un acurat estudi i anàlisi previ del pany per poder obrir la maleïda porta i continuar el camí. No hi ha cap problema en creuar a peu una devesa al Camí de la Plata, els animals solen ignorar olímpicament als caminants. Així sí, millor no molestar-los ni apropar-se a on puguin haver cries. Les deveses on hi ha els toros braus el camí no hi passa, afortunadament, perquè tot i que diuen que mai ataquen a camp obert, l’aspecte que tenen de prop és d’allò més amenaçador.

A l’octubre del 2003, quan jo vaig fer aquest camí, els allotjaments destinats als pelegrins eren, en general, i per dir-ho d’alguna manera, poc higiènics. En la majoria dels albergs (per dir-los d’alguna manera) no hi havia aigua calenta, cosa que assumeixo com a “gajes del oficio”, però el pitjor és que portaven anys sense que es fes cap tasca de manteniment ni de neteja. En un poble de Salamanca vaig dormir a les antigues escoles (ara ja hi ha un alberg), una casa apartada del poble, amb els vidres trencats, sense llum, i amb una varietat d’insectes, aràcnids i altres antròpodes dignes d’un reportatge del National Greographic. Estic segur que en aquell lloc havien evolucionat espècies endèmiques que la ciència desconeix. No sabia ni on deixar la motxilla. Però no hi havia alternativa, així que després de sopar em vaig prendre un whisky per agafar el valor suficient anar allà i dormir. Com tot canvia en aquest món, la Plata ha anat poc a poc millorant els allotjaments per a pelegrins. Per exemple, a Zamora, a l’octubre del 2003, em vaig dirigir a l'Oficina de Turisme perquè m’informessis de què veure i algun lloc per dormir. La noia, guapa i simpàtica, em van dir que “aviat” (era l’octubre del 2003) s’obriria un alberg municipal per a pelegrins, i em van recomenar una pensió molt curiosa (mereixeria un altre post) al centre de la ciutat. Fa uns dies vaig llegir que aquest mes de gener del 2008 han inaugurat, a Zamora, el alberg municipal de pelegrins, de 32 places.

Però em quedo una mica trist en llegir les estadístiques d’un estudi de camp realitzat pel Víctor Sierra i algunes associacions. Diuen que l’any 2006 van fer el Camí de la Plata 3.523 pelegrins, 6.467 el Portuguès, 5.378 el del Nord i 82.502 el Francès. I dels pelegrins de la Plata, la major part ciclistes. Els superbs paisatges del Nord sedueixen més que la subtil bellesa de la Plata.

dijous, 31 de gener de 2008

El Camí de Sant Jaume a FITUR

A la Fira Internacional de Turisme que es fa a Madrid, la Generalitat de Catalunya presenta com una novetat "estrella" el Camí de Sant Jaume, que des de Sant Pere de Rodes anirà a Montserrat, i d'allà a Lleida i Saragossa. Ja ho va fer a la Fira de Turisme de Londres, ara fa uns mesos. Avui, alguns mitjans de comunicació (TV3 i Catalunya Ràdio com a mínim) se'n fan ressò.

Reconec que em deixa atònit que es promocioni un camí que encara no està senyalitzat. Tinc entès, sembla, he sentit (tot plegat és molt confús), que la senyalització estarà acabada al juny d'aquest any 2008. Pel que fa als albergs, allotjaments, etc... no en sé res de res. Això sí, ja he vist una web que intenta fer uns calerons amb els allotjaments per on passa el camí a canvi d'una mica de publicitat, cosa que confirma que la innocència humana està lluny de desaparèixer.

Si bé és certa la vinculació històrica del monestir de Sant Pere de Rodes amb els pelegrins medievals (que entraven des de França pel coll de Panissars), el camí dissenyat per la Generalitat no té res d'històric, ja que, per descomptat, els pelegrins no anaven cap a Vic i Manresa, sinó que anaven seguint l'antiga Via Augusta, o sigui, per on ara va l'A-7. Anaven pel lloc orogràficament més fàcil.

Personalment, i en contra de l'opinió de molts pelegrins i Associacions, a mi no em sembla malament que es prioritzi el paisatge, la cultura (passarà per importants monestirs com el de Sant Pere de Casserres i Sant Benet del Bages, ambdós de la Generalitat), i un entorn menys urbanitzat i més rural. Entenc que el pelegrí del segle XXI prefereixi la natura i la solitud que no pas els polígons industrials de Granollers.

Espero aviat tenir més informació sobre aquest camí de Sant Jaume, que en paraules del conseller Huguet "posarà a Catalunya en el mapa dels Camins de Santiago". Ja ho veurem.

dimecres, 30 de gener de 2008

Federació d'Associacions d'Amics del Camí de Sant Jaume


En un post anterior parlava de la reunió de les Associacions d'Amics del Camí de Sant Jaume que tindria lloc el dia 12 de gener a la seu de l'Associació de l'Hospitalet, per parlar de la possible constitució d'una Federació catalana.

Bé, per motius que no venen al cas no vaig poder assistir-hi. Per això he trigat a penjar aquest post, perquè volia informació de diverses font (o sigui, de diverses Associacions) sobre la reunió. Fa riure, però mentre unes Associacions parlen d'èxit, altres parlen de fracàs.

Així que centrem-nos en les qüestions objectives. Van assistir-hi 15 associacions. Realment impressionant, però, és clar, algunes són molt petites. Per exemple, que tinguin web pròpia o un simple blog, tan sols n'hi ha 4 o 5. Les impulsores de la futura Federació són tres: Terrassa, Girona i Hospitalet. Les que ja han dit que no hi formaran part amb tota seguretat són dues: la dels Amics dels Pelegrins de Barcelona i la de Sabadell. Dues de les històriques i més actives. Possiblement també dirà que no la de Tortosa i Comarques de l'Ebre.

El que es va decidir, per tant, és crear una comissió amb un o dos representants de les Associacions interessades en formar part de la futura Federació, i començar a treballar en l'elaboració de les bases, objectius i funcionament de la nova entitat. I parlar del finançament, tema d'allò més delicat. Pel que he llegit sobre els objectius, aquests són molt ambiciosos, potser, en la meva modesta opinió, excessivament ambiciosos. La primera reunió d'aquesta comissió serà a principis de febrer, però la previsió de constitució de la Federació (si és que s'acaba fent) no serà fins al juny o juliol.

Seguiré escrivint sobre aquest tema. El que no hi ha dubte és que tot plegat està molt verd.

dimecres, 23 de gener de 2008

Camí dels Bons Homes


El meu bon amic Jordi Iborra m'ha cedit les fotos que va fer durant el seu Camí dels Bons Homes, on feia de guia de Bonviure, una petita empresa de Berga que organitza estades i recorreguts de senderisme. He fet una selecció de les fotos i les he penjat en tres pàgines al web gronze. Aquí hi ha l'enllaç de la pàgina d'entrada per veure aquestes fotos del Camí dels Bons Homes.

La meva experiència personal en aquest camí és limitada. Tant sols vaig fer tres etapes, del Santuari de Queralt a Gósol, de Gósol a Bagà i de Bagà a Bellver de Cerdanya. A Bellver, jo i el meu company vàrem haver d'abandonar el camí degut a importants problemes estomacals (els dos), doncs vàrem veure aigua en mal estat. La nostra intenció era arribar a Montségur, però no va poder ser.

Això sí, ja em va quedar ben clar que és un camí extraordinari. Una meravella paisatgística. Una delícia per a qualsevol amant dels GR (és el GR 107). Exigent físicament, però possible. Llàstima que la primera etapa, del Santuari de Queralt a Gósol, és massa llarga, i un ja comença el camí "tocat".

Un dels creadors originals d'aquest camí, i de fet qui li va donar el nom (en castellà és més conegut com la Ruta Cátara), és precisament el cap de Bonviure, Ramon Martí. Aquesta ruta pretén seguir la diàspora càtara del segle XIII, perseguits per la Inquisició. Els càtars que va fugir, és clar, feien el camí en el sentit contrari que ho solem fer els catalans. Els francesos habitualment la fan de nord a sud, o sigui, en la mateixa direcció dels càtars. Això són coses de les guies publicades. Així és habitual creuar-te amb senderistes francesos.

Un detall sobre les fotos publicades. Els de Bonviure, que en saben molt, fan el camí sense passar per Bagà, o sigui, s'estalvien una bona baixada i la consegüent pujada. Van més directes: creuen la serra del Cadí pel Pas dels Gosolans, pel refugi Prat d'Aguiló i a Martinet. Mentre que el camí "oficial" baixa a Bagà, puja al refugi San Jordi, Coll de Pendís i Bellver de Cerdanya.

diumenge, 30 de desembre de 2007

El Wicklow Way a Irlanda


Seguim mirant al nord, aquesta vegada al camí més popular de l'illa maragda, el Wicklow Way. Un camí de 132 quilòmetres de recorregut, que comença ben a prop de la ciutat de Dublin i creau d'un extrem a un altre el comptat de Wicklow, conegut com el "jardí d'Irlanda".

Milers de caminants recorren el Wicklow Way cada any, un camí amb tots els serveis necessaris, ben senyalitzat, amb bona documentació i que es pot fer més o menys en una setmana.

A banda del magnífic paisatge de l'interior d'Irlanda, a mig camí es troba Glendalough, ciutat monàstica fundada el segle VI i lloc de culte cristià.

Al web Gronze podem trobar més informació sobre el Wicklow Way.

dijous, 20 de desembre de 2007

Federació catalana d'Associacions del Camí de Sant Jaume


El dissabte 12 de gener hi haurà el primer intent seriós per a la creació d'una Federació d'Associacions d'Amics dels Camí de Sant Jaume a Catalunya. La reunió serà a la seu de l'Associació de l'Hospitalet, una de les històriques.

Primer caldrà esbrinar quantes Associacions sobre el Camí de Sant Jaume hi ha a Catalunya. Associacions vives que tinguin una certa activitat, doncs algunes fa anys que no respiren. Segurament seran entre 7 i 10.

Una de les més importants, la de Barcelona, amb tota seguretat dirà que no a formar part de la Federació. Altres, també importants, com la de l'Hospitalet, la de Girona i la Terrassa hi estaran a favor.

No sé si la creació d'una Federació catalana és necessària o no, però és del tot necessari una certa entesa. La descoordinació és monumental entre l'Administració i les Associacions, i entre les pròpies Associacions. Ningú sap què pensa, què fa o què vol fer el veí. Uns van per aquí... els altres per allà...

Després de la reunió de les Ass. faré un breu repàs de les conclusions.

dissabte, 15 de desembre de 2007

12 milions de randonnées


Segons una enquesta publicada el mes de setembre al diari Le Parisien, 12 milions de francesos declaren tenir com a principal activitat d'oci el senderisme, per damunt de qualsevol altre activitat. És clar que hi ha persones que es consideren randonnée i no van a fer GRs, però sí que l'activitat del llarg recorregut a peu té un gran èxit a França. Així, a "vuela pluma" i de forma desordenada, faré una traça del que al meu entendre propicia aquest èxit:

- La FFRP (Fédération Française de la Randonnée Pédestre), amb més de 50 anys d'existència (al inici amb un altre nom), és una organització potent, fortament centralitzada, amb un pressupost de vertigen, professionalitzada i alhora amb un exèrcit de jubilats que hi col·laboren. S'encarrega de la senyalització, condicionament, manteniment i promoció d'una xarxa de senders de 65.000 km de GR i de 115.000 km de PR (Sender de Petit Recorregut). Tenen la patent de marca GR i PR, i ningú pot tocar, posar o treure cap senyal sense el seu permís.

- La basta xarxa de Gîtes d'Étape, bons albergs, nets i còmodes, i a un preu acceptable. Un lloc pensat i adequat pels randonnées. La major part són municipals o privats. Admeten reserves. Ah, i molts d'ells no obliden la gastronomia, molt apreciada pels francesos, i al sopar ofereixen plats tradicionals de la zona. I pels més pudents hi ha un munt de Chambres d'Hôtes, hotels rurals cars, encantats de rebre randonnées (de fet, alguns d'aquests hotels rurals tenen els caminants com a principals clients).

- En total més de 90 camins de GR a França, amb una senyalització professional i unificada (és igual a Gòrsega que a Normandia). I al elaborar la traça del camí tenen molt clar què vol el senderista d'avui dia.

- La FFRP cerca acords amb el propietaris dels boscos i terrenys per on passen els camins. I es coordina amb el municipis i departaments, per unificar la senyalització dels GR i PR quan coincideixen amb altres senders locals o departamentals.

- Hi ha bones guies i documentació de tots el camins, algunes de la mateixa FFRP (Rando) amb la col·laboració del IGN (Institut Cartogràfic de França).

- A tot això hi afegim un país amb uns paisatges brutals i pobles de postal a qualsevol racó.

En definitiva, els senders de llarg recorregut a França són vius perquè han aconseguit que estiguin a l'abast de tothom, i que no calgui tenir cap mena d'esperit aventurer; tothom pot anar amb amics, amb la seva parella, o amb un grup organitzat, a fer uns quants dies un tram d'un GR. Saben que no es perdran, que tindran un bon lloc per dormir, que menjaran bé... fins i tot hi ha petites empreses privades que porten de gîte a gîte les motxilles.

divendres, 14 de desembre de 2007

El turisme lent

Un interessant article de La Vanguardia del dia 3-12-2007 sobre el turisme lent, conegut amb el nom de slow travel (és clar), posa sobre la pista de les noves tendències del turista del segle XXI.

Una part de la població, urbana i estressada, s'allunya cada vegada més del turisme de "paquets" organitzats tradicional, i cerca viatges més especials, més espirituals, més contemplatius, amb una aproximació més autèntica a la natura i a la cultura, cercant paisatges no només exteriors... un turisme del qual el senderisme de llarg recorregut és un dels seus màxims exponents. I si encara no ho és gaire (a Espanya) ho serà en els propers anys.

No, no, el turisme d'avions, AVES, autocars, cotxes, preses, cues, hotels desangelats i souvenirs made in china no s'acabarà d'un dia per l'altre.

Aquí podeu llegir l'article de La Vanguardia "Tómatelo con calma, turista".

dimarts, 11 de desembre de 2007

Camí del Nord vs. Camí Primitiu

Hi ha un confusió generalitzada entre el Camí del Nord i el Camí Primitiu. Això és degut a que moltes persones inclouen el Camí Primitiu com a part del Camí del Nord. Però són dos camins completament diferents (en tots els aspectes i també en el seu origen), i no coincideixen en cap lloc. El del Nord comença a Irun i ressegueix la costa fins a Ribadeo, ja a Galícia, i allà deixa el mar Cantàbric per anar de cap a Santiago. El Primitiu va d'Oviedo a Santiago sempre per l'interior. La diferència és por veure clarament en aquest mapa del Camí del Nord i en aquest mapa del Camí Primitiu.

Una bona part dels que fan el Camí del Nord es pasen al Camí Primitiu quan arriben a Gijón, fan Gijón - Oviedo en dos dies per un camí ben senyalitzat. Altres segueixen pel Camí del Nord. Crec, tot i que no tinc dades, que són més els que es passen al Primitiu que els que segueixen pel camí del Nord.

Hi haurà molt temps per parlar àmpliament en aquest bloc d'aquests dos camins. Tenen molt futur. Personalment penso que el Camí Primitiu és el més interessant de tots els Camins de Santiago que hi ha Espanya.

D'altra banda, la "Agencia Vasca de Turismo" m'enviarà la nova edició de la guia "Dos caminos por Euskadi" per posar-la al web gronze. Quan la rebi faré una ressenya.

dilluns, 10 de desembre de 2007

El West Highland Way a Escòcia

El camí The West Highland Way és poc conegut. Millor dit, és poc conegut aquí a Catalunya i a Espanya, perquè és un dels importants d'Europa i el més trillat de la Gran Bretanya... 50.000 caminants l'any!!!! Aviat és dit.

Pel que m'han explicat és un camí ben fàcil, en quant a desnivells i tipus de terreny, però que presenta alguns inconvenients com són la terrible humitat i un tipus de mosquit que a l'estiu fa una mica la punyeta, no mentre es camina però sí quan un s'atura a menjar o a contemplar el paisatge.

És un camí d'una setmana de durada, cal tenir els allotjaments reservats amb anticipació i s'inicia una mica més amunt de Glasgow. Creua les "Terres Altes" de l'oest d'Escòcia, i al final hi ha l'opció, per a qui li quedi ganes de caminar, de pujar el Ben Nevis, la muntanya més alta de la Gran Bretanya (1.344 metres d'altitud).

Espero ben aviat explicar-vos la meva experiència en aquest camí. Per anar fent boca he penjat a la web gronze algunes fotos que m'han cedit: The West Highland Way

Els albergs de Galícia deixen de ser gratuïts

Ha costat, però finalment s'han decidit: els 58 albergs del Camino de Santiago (Camí de Sant Jaume) de la Xunta de Galícia deixaran de ser gratuïts i cobraran 3 euros per nit a partir de l'u de gener de 2008. Ha estat el govern socialista qui ha fet aquest tomb.

Era una decisió necessària tal com estan les coses, amb els albergs de gom a gom una bona part de l'any, manca d'higiene, manca de manteniment i desídia d'una part dels responsables. I alguns usuaris, que els importava ben poc el camí, aprofitaven descarament els albergs de pelegrins per fer turisme barat per Galícia. Alguns entraven als albergs amb maletes de viatge, ni tan sols intentaven dissimular posant-se una motxilla.

Els albergs han funcionat fins ara amb subvencions de la UE gestionades per la Xunta, ja que el camí està declarat Primer Itinerari Cultural Europeu. Esperem que ara, amb més diners i menys usuaris, els albergs estiguin en millors condicions i més ben gestionats.