divendres, 29 de febrer de 2008

Guia del Camí Portuguès en pdf


L'AGACS (Asociación Galega Amigos do Camiño de Santiago) va editar l'any 2006 una de les primeres guies que tractaven en la seva totalitat el Camí Portuguès, de Lisboa a Santiago. El recorregut es va distribuir en 24 etapes. Van fer dues edicions, una en castellà i l'altre en portuguès. És una guia senzilla, de només 66 pàgines, però molt útil, i el que és més important, està feta per membres de l'Associació gallega que coneixen el camí amb molta profunditat.

L'any 2007 El País Aguilar va posar a la venda la seva pròpia guia d'aquest camí, amb mapes més detallats seguint el mateix model editorial de les altres guies. Però algunes coses les van copiar descaradament i sense miraments de la guia de l'AGACS.

Ara a la web de l'AGACS tenim a disposició, i de forma gratuïta, la guia del Camí Portuguès en pdf. És un cas, per ara, únic. Llàstima que la major part dels pelegrins que volen fer aquest camí no saben de l'existència d'aquesta guia, que té un gran valor però està una mica amagada en la immensitat de la xarxa. Si en el google es busca "camino portugués" surt en el lloc 11, i si es busca "guía camino portugués" no surt. I això és injust.

Per tant, aquí ens podem descarregar la guia del Camí Portuguès en castellà i la guia del Camí Portuguès en portuguès.

dilluns, 25 de febrer de 2008

Ha mort el cura de San Juan de Ortega


El cura de San Juan de Ortega, José María Alonso, va morir ahir a l'edat de 81 anys. Serà enterrat avui a les 17 hores al seu poble natal, Fuentebureba (Burgos).

Al llarg de més trenta anys ha estat el rector de la bellíssima església de San Juan de Ortega, i sempre ha acollit als pelegrins amb un especial afecte. Un persona humil, molt allunyat de l'egocentrisme i supèrbia d'altres personatges del camí, era molt conegut per les seves sopes d'all que oferia diàriament als pelegrins. I també famós per les seva pregunta "¿Y tú, porqué haces el camino?".

He tractat amb ell dues vegades, les dues que he dormit a San Juan de Ortega. Una a l'any 2001, i l'altre fa poc, a l'octubre de l'any passat. A mi i a un altre va pelegrí ens va obrir l'església, tot i que ja era molt tard, per ensenyar-nos la cripta. En aquesta església es produeix l'anomenat Milagro de la Luz, quan dos dies l'any el sol il·lumina durant deu minuts el capitell amb l'escena de l'Anunciació.
Recordant les seves paraules:

-"Habéis venido al Camino a daros cuenta de que hay mucha más gente buena de la que pensábais, a comprender que el entendimiento entre los hombres podría ser muy sencillo y que la paz podría ser un hecho en el mundo".

Descansi en pau.

dimecres, 20 de febrer de 2008

Les grans deveses de la Plata


El Camí de la Plata és grans deveses, calor, silenci, llum, colors intensos i aire net. I solitud, una immensa i profunda solitud. Hi ha qui diu, després d’haver caminat sol de Sevilla a Santiago, que la paraula “solitud” per ell ha pres per sempre un nou significat. I la solitud no s’acaba en arribar a Santiago; allà hi ha una multitud de pelegrins contens, plorant, abraçant-se, celebrant-ho... són els que venen del camí francès. Però el que arriba de la Plata no coneix ningú, quasi quaranta dies caminant sol i es troba al mig de la plaça del Obradoiro, plena de gent, més sol i perdut que mai.

Quan es diu que la Plata és especial pot semblar un tòpic, però el que no hi ha cap dubte és que la Plata té quelcom que no té cap altre camí en tot el món: les deveses. Són boscos clars d'alzines, d'una bellesa suggeridora, on pasten lliurament el bestiar boví i porcí. Les més antigues tenen tres mil anys, i són el resultat de la transformació per la mà de l'home de primitius boscos per a l'explotació ramadera extensiva. A Andalusia i Extremadura solen tenir una gran extensió, mentre que les de Salamanca són més petites.

El Camí de la Plata creua deveses, i cada dia cal obrir i tancar un munt de tanques. Com a curiositat dir que el sistema per obrir i tancar aquestes portes (o sigui, el pany o com es digui en aquest cas) mai és el mateix i n’hi ha d’una originalitat suprema, que requereix un acurat estudi i anàlisi previ del pany per poder obrir la maleïda porta i continuar el camí. No hi ha cap problema en creuar a peu una devesa al Camí de la Plata, els animals solen ignorar olímpicament als caminants. Així sí, millor no molestar-los ni apropar-se a on puguin haver cries. Les deveses on hi ha els toros braus el camí no hi passa, afortunadament, perquè tot i que diuen que mai ataquen a camp obert, l’aspecte que tenen de prop és d’allò més amenaçador.

A l’octubre del 2003, quan jo vaig fer aquest camí, els allotjaments destinats als pelegrins eren, en general, i per dir-ho d’alguna manera, poc higiènics. En la majoria dels albergs (per dir-los d’alguna manera) no hi havia aigua calenta, cosa que assumeixo com a “gajes del oficio”, però el pitjor és que portaven anys sense que es fes cap tasca de manteniment ni de neteja. En un poble de Salamanca vaig dormir a les antigues escoles (ara ja hi ha un alberg), una casa apartada del poble, amb els vidres trencats, sense llum, i amb una varietat d’insectes, aràcnids i altres antròpodes dignes d’un reportatge del National Greographic. Estic segur que en aquell lloc havien evolucionat espècies endèmiques que la ciència desconeix. No sabia ni on deixar la motxilla. Però no hi havia alternativa, així que després de sopar em vaig prendre un whisky per agafar el valor suficient anar allà i dormir. Com tot canvia en aquest món, la Plata ha anat poc a poc millorant els allotjaments per a pelegrins. Per exemple, a Zamora, a l’octubre del 2003, em vaig dirigir a l'Oficina de Turisme perquè m’informessis de què veure i algun lloc per dormir. La noia, guapa i simpàtica, em van dir que “aviat” (era l’octubre del 2003) s’obriria un alberg municipal per a pelegrins, i em van recomenar una pensió molt curiosa (mereixeria un altre post) al centre de la ciutat. Fa uns dies vaig llegir que aquest mes de gener del 2008 han inaugurat, a Zamora, el alberg municipal de pelegrins, de 32 places.

Però em quedo una mica trist en llegir les estadístiques d’un estudi de camp realitzat pel Víctor Sierra i algunes associacions. Diuen que l’any 2006 van fer el Camí de la Plata 3.523 pelegrins, 6.467 el Portuguès, 5.378 el del Nord i 82.502 el Francès. I dels pelegrins de la Plata, la major part ciclistes. Els superbs paisatges del Nord sedueixen més que la subtil bellesa de la Plata.