diumenge, 30 de desembre de 2007

El Wicklow Way a Irlanda


Seguim mirant al nord, aquesta vegada al camí més popular de l'illa maragda, el Wicklow Way. Un camí de 132 quilòmetres de recorregut, que comença ben a prop de la ciutat de Dublin i creau d'un extrem a un altre el comptat de Wicklow, conegut com el "jardí d'Irlanda".

Milers de caminants recorren el Wicklow Way cada any, un camí amb tots els serveis necessaris, ben senyalitzat, amb bona documentació i que es pot fer més o menys en una setmana.

A banda del magnífic paisatge de l'interior d'Irlanda, a mig camí es troba Glendalough, ciutat monàstica fundada el segle VI i lloc de culte cristià.

Al web Gronze podem trobar més informació sobre el Wicklow Way.

dijous, 20 de desembre de 2007

Federació catalana d'Associacions del Camí de Sant Jaume


El dissabte 12 de gener hi haurà el primer intent seriós per a la creació d'una Federació d'Associacions d'Amics dels Camí de Sant Jaume a Catalunya. La reunió serà a la seu de l'Associació de l'Hospitalet, una de les històriques.

Primer caldrà esbrinar quantes Associacions sobre el Camí de Sant Jaume hi ha a Catalunya. Associacions vives que tinguin una certa activitat, doncs algunes fa anys que no respiren. Segurament seran entre 7 i 10.

Una de les més importants, la de Barcelona, amb tota seguretat dirà que no a formar part de la Federació. Altres, també importants, com la de l'Hospitalet, la de Girona i la Terrassa hi estaran a favor.

No sé si la creació d'una Federació catalana és necessària o no, però és del tot necessari una certa entesa. La descoordinació és monumental entre l'Administració i les Associacions, i entre les pròpies Associacions. Ningú sap què pensa, què fa o què vol fer el veí. Uns van per aquí... els altres per allà...

Després de la reunió de les Ass. faré un breu repàs de les conclusions.

dissabte, 15 de desembre de 2007

12 milions de randonnées


Segons una enquesta publicada el mes de setembre al diari Le Parisien, 12 milions de francesos declaren tenir com a principal activitat d'oci el senderisme, per damunt de qualsevol altre activitat. És clar que hi ha persones que es consideren randonnée i no van a fer GRs, però sí que l'activitat del llarg recorregut a peu té un gran èxit a França. Així, a "vuela pluma" i de forma desordenada, faré una traça del que al meu entendre propicia aquest èxit:

- La FFRP (Fédération Française de la Randonnée Pédestre), amb més de 50 anys d'existència (al inici amb un altre nom), és una organització potent, fortament centralitzada, amb un pressupost de vertigen, professionalitzada i alhora amb un exèrcit de jubilats que hi col·laboren. S'encarrega de la senyalització, condicionament, manteniment i promoció d'una xarxa de senders de 65.000 km de GR i de 115.000 km de PR (Sender de Petit Recorregut). Tenen la patent de marca GR i PR, i ningú pot tocar, posar o treure cap senyal sense el seu permís.

- La basta xarxa de Gîtes d'Étape, bons albergs, nets i còmodes, i a un preu acceptable. Un lloc pensat i adequat pels randonnées. La major part són municipals o privats. Admeten reserves. Ah, i molts d'ells no obliden la gastronomia, molt apreciada pels francesos, i al sopar ofereixen plats tradicionals de la zona. I pels més pudents hi ha un munt de Chambres d'Hôtes, hotels rurals cars, encantats de rebre randonnées (de fet, alguns d'aquests hotels rurals tenen els caminants com a principals clients).

- En total més de 90 camins de GR a França, amb una senyalització professional i unificada (és igual a Gòrsega que a Normandia). I al elaborar la traça del camí tenen molt clar què vol el senderista d'avui dia.

- La FFRP cerca acords amb el propietaris dels boscos i terrenys per on passen els camins. I es coordina amb el municipis i departaments, per unificar la senyalització dels GR i PR quan coincideixen amb altres senders locals o departamentals.

- Hi ha bones guies i documentació de tots el camins, algunes de la mateixa FFRP (Rando) amb la col·laboració del IGN (Institut Cartogràfic de França).

- A tot això hi afegim un país amb uns paisatges brutals i pobles de postal a qualsevol racó.

En definitiva, els senders de llarg recorregut a França són vius perquè han aconseguit que estiguin a l'abast de tothom, i que no calgui tenir cap mena d'esperit aventurer; tothom pot anar amb amics, amb la seva parella, o amb un grup organitzat, a fer uns quants dies un tram d'un GR. Saben que no es perdran, que tindran un bon lloc per dormir, que menjaran bé... fins i tot hi ha petites empreses privades que porten de gîte a gîte les motxilles.

divendres, 14 de desembre de 2007

El turisme lent

Un interessant article de La Vanguardia del dia 3-12-2007 sobre el turisme lent, conegut amb el nom de slow travel (és clar), posa sobre la pista de les noves tendències del turista del segle XXI.

Una part de la població, urbana i estressada, s'allunya cada vegada més del turisme de "paquets" organitzats tradicional, i cerca viatges més especials, més espirituals, més contemplatius, amb una aproximació més autèntica a la natura i a la cultura, cercant paisatges no només exteriors... un turisme del qual el senderisme de llarg recorregut és un dels seus màxims exponents. I si encara no ho és gaire (a Espanya) ho serà en els propers anys.

No, no, el turisme d'avions, AVES, autocars, cotxes, preses, cues, hotels desangelats i souvenirs made in china no s'acabarà d'un dia per l'altre.

Aquí podeu llegir l'article de La Vanguardia "Tómatelo con calma, turista".

dimarts, 11 de desembre de 2007

Camí del Nord vs. Camí Primitiu

Hi ha un confusió generalitzada entre el Camí del Nord i el Camí Primitiu. Això és degut a que moltes persones inclouen el Camí Primitiu com a part del Camí del Nord. Però són dos camins completament diferents (en tots els aspectes i també en el seu origen), i no coincideixen en cap lloc. El del Nord comença a Irun i ressegueix la costa fins a Ribadeo, ja a Galícia, i allà deixa el mar Cantàbric per anar de cap a Santiago. El Primitiu va d'Oviedo a Santiago sempre per l'interior. La diferència és por veure clarament en aquest mapa del Camí del Nord i en aquest mapa del Camí Primitiu.

Una bona part dels que fan el Camí del Nord es pasen al Camí Primitiu quan arriben a Gijón, fan Gijón - Oviedo en dos dies per un camí ben senyalitzat. Altres segueixen pel Camí del Nord. Crec, tot i que no tinc dades, que són més els que es passen al Primitiu que els que segueixen pel camí del Nord.

Hi haurà molt temps per parlar àmpliament en aquest bloc d'aquests dos camins. Tenen molt futur. Personalment penso que el Camí Primitiu és el més interessant de tots els Camins de Santiago que hi ha Espanya.

D'altra banda, la "Agencia Vasca de Turismo" m'enviarà la nova edició de la guia "Dos caminos por Euskadi" per posar-la al web gronze. Quan la rebi faré una ressenya.

dilluns, 10 de desembre de 2007

El West Highland Way a Escòcia

El camí The West Highland Way és poc conegut. Millor dit, és poc conegut aquí a Catalunya i a Espanya, perquè és un dels importants d'Europa i el més trillat de la Gran Bretanya... 50.000 caminants l'any!!!! Aviat és dit.

Pel que m'han explicat és un camí ben fàcil, en quant a desnivells i tipus de terreny, però que presenta alguns inconvenients com són la terrible humitat i un tipus de mosquit que a l'estiu fa una mica la punyeta, no mentre es camina però sí quan un s'atura a menjar o a contemplar el paisatge.

És un camí d'una setmana de durada, cal tenir els allotjaments reservats amb anticipació i s'inicia una mica més amunt de Glasgow. Creua les "Terres Altes" de l'oest d'Escòcia, i al final hi ha l'opció, per a qui li quedi ganes de caminar, de pujar el Ben Nevis, la muntanya més alta de la Gran Bretanya (1.344 metres d'altitud).

Espero ben aviat explicar-vos la meva experiència en aquest camí. Per anar fent boca he penjat a la web gronze algunes fotos que m'han cedit: The West Highland Way

Els albergs de Galícia deixen de ser gratuïts

Ha costat, però finalment s'han decidit: els 58 albergs del Camino de Santiago (Camí de Sant Jaume) de la Xunta de Galícia deixaran de ser gratuïts i cobraran 3 euros per nit a partir de l'u de gener de 2008. Ha estat el govern socialista qui ha fet aquest tomb.

Era una decisió necessària tal com estan les coses, amb els albergs de gom a gom una bona part de l'any, manca d'higiene, manca de manteniment i desídia d'una part dels responsables. I alguns usuaris, que els importava ben poc el camí, aprofitaven descarament els albergs de pelegrins per fer turisme barat per Galícia. Alguns entraven als albergs amb maletes de viatge, ni tan sols intentaven dissimular posant-se una motxilla.

Els albergs han funcionat fins ara amb subvencions de la UE gestionades per la Xunta, ja que el camí està declarat Primer Itinerari Cultural Europeu. Esperem que ara, amb més diners i menys usuaris, els albergs estiguin en millors condicions i més ben gestionats.