A la Fira Internacional de Turisme que es fa a Madrid, la Generalitat de Catalunya presenta com una novetat "estrella" el Camí de Sant Jaume, que des de Sant Pere de Rodes anirà a Montserrat, i d'allà a Lleida i Saragossa. Ja ho va fer a la Fira de Turisme de Londres, ara fa uns mesos. Avui, alguns mitjans de comunicació (TV3 i Catalunya Ràdio com a mínim) se'n fan ressò.
Reconec que em deixa atònit que es promocioni un camí que encara no està senyalitzat. Tinc entès, sembla, he sentit (tot plegat és molt confús), que la senyalització estarà acabada al juny d'aquest any 2008. Pel que fa als albergs, allotjaments, etc... no en sé res de res. Això sí, ja he vist una web que intenta fer uns calerons amb els allotjaments per on passa el camí a canvi d'una mica de publicitat, cosa que confirma que la innocència humana està lluny de desaparèixer.
Si bé és certa la vinculació històrica del monestir de Sant Pere de Rodes amb els pelegrins medievals (que entraven des de França pel coll de Panissars), el camí dissenyat per la Generalitat no té res d'històric, ja que, per descomptat, els pelegrins no anaven cap a Vic i Manresa, sinó que anaven seguint l'antiga Via Augusta, o sigui, per on ara va l'A-7. Anaven pel lloc orogràficament més fàcil.
Personalment, i en contra de l'opinió de molts pelegrins i Associacions, a mi no em sembla malament que es prioritzi el paisatge, la cultura (passarà per importants monestirs com el de Sant Pere de Casserres i Sant Benet del Bages, ambdós de la Generalitat), i un entorn menys urbanitzat i més rural. Entenc que el pelegrí del segle XXI prefereixi la natura i la solitud que no pas els polígons industrials de Granollers.
Espero aviat tenir més informació sobre aquest camí de Sant Jaume, que en paraules del conseller Huguet "posarà a Catalunya en el mapa dels Camins de Santiago". Ja ho veurem.
dijous, 31 de gener del 2008
El Camí de Sant Jaume a FITUR
dimecres, 30 de gener del 2008
Federació d'Associacions d'Amics del Camí de Sant Jaume
En un post anterior parlava de la reunió de les Associacions d'Amics del Camí de Sant Jaume que tindria lloc el dia 12 de gener a la seu de l'Associació de l'Hospitalet, per parlar de la possible constitució d'una Federació catalana.
Bé, per motius que no venen al cas no vaig poder assistir-hi. Per això he trigat a penjar aquest post, perquè volia informació de diverses font (o sigui, de diverses Associacions) sobre la reunió. Fa riure, però mentre unes Associacions parlen d'èxit, altres parlen de fracàs.
Així que centrem-nos en les qüestions objectives. Van assistir-hi 15 associacions. Realment impressionant, però, és clar, algunes són molt petites. Per exemple, que tinguin web pròpia o un simple blog, tan sols n'hi ha 4 o 5. Les impulsores de la futura Federació són tres: Terrassa, Girona i Hospitalet. Les que ja han dit que no hi formaran part amb tota seguretat són dues: la dels Amics dels Pelegrins de Barcelona i la de Sabadell. Dues de les històriques i més actives. Possiblement també dirà que no la de Tortosa i Comarques de l'Ebre.
El que es va decidir, per tant, és crear una comissió amb un o dos representants de les Associacions interessades en formar part de la futura Federació, i començar a treballar en l'elaboració de les bases, objectius i funcionament de la nova entitat. I parlar del finançament, tema d'allò més delicat. Pel que he llegit sobre els objectius, aquests són molt ambiciosos, potser, en la meva modesta opinió, excessivament ambiciosos. La primera reunió d'aquesta comissió serà a principis de febrer, però la previsió de constitució de la Federació (si és que s'acaba fent) no serà fins al juny o juliol.
Seguiré escrivint sobre aquest tema. El que no hi ha dubte és que tot plegat està molt verd.
dimecres, 23 de gener del 2008
Camí dels Bons Homes
El meu bon amic Jordi Iborra m'ha cedit les fotos que va fer durant el seu Camí dels Bons Homes, on feia de guia de Bonviure, una petita empresa de Berga que organitza estades i recorreguts de senderisme. He fet una selecció de les fotos i les he penjat en tres pàgines al web gronze. Aquí hi ha l'enllaç de la pàgina d'entrada per veure aquestes fotos del Camí dels Bons Homes.
La meva experiència personal en aquest camí és limitada. Tant sols vaig fer tres etapes, del Santuari de Queralt a Gósol, de Gósol a Bagà i de Bagà a Bellver de Cerdanya. A Bellver, jo i el meu company vàrem haver d'abandonar el camí degut a importants problemes estomacals (els dos), doncs vàrem veure aigua en mal estat. La nostra intenció era arribar a Montségur, però no va poder ser.
Això sí, ja em va quedar ben clar que és un camí extraordinari. Una meravella paisatgística. Una delícia per a qualsevol amant dels GR (és el GR 107). Exigent físicament, però possible. Llàstima que la primera etapa, del Santuari de Queralt a Gósol, és massa llarga, i un ja comença el camí "tocat".
Un dels creadors originals d'aquest camí, i de fet qui li va donar el nom (en castellà és més conegut com la Ruta Cátara), és precisament el cap de Bonviure, Ramon Martí. Aquesta ruta pretén seguir la diàspora càtara del segle XIII, perseguits per la Inquisició. Els càtars que va fugir, és clar, feien el camí en el sentit contrari que ho solem fer els catalans. Els francesos habitualment la fan de nord a sud, o sigui, en la mateixa direcció dels càtars. Això són coses de les guies publicades. Així és habitual creuar-te amb senderistes francesos.
Un detall sobre les fotos publicades. Els de Bonviure, que en saben molt, fan el camí sense passar per Bagà, o sigui, s'estalvien una bona baixada i la consegüent pujada. Van més directes: creuen la serra del Cadí pel Pas dels Gosolans, pel refugi Prat d'Aguiló i a Martinet. Mentre que el camí "oficial" baixa a Bagà, puja al refugi San Jordi, Coll de Pendís i Bellver de Cerdanya.
diumenge, 30 de desembre del 2007
El Wicklow Way a Irlanda
Seguim mirant al nord, aquesta vegada al camí més popular de l'illa maragda, el Wicklow Way. Un camí de 132 quilòmetres de recorregut, que comença ben a prop de la ciutat de Dublin i creau d'un extrem a un altre el comptat de Wicklow, conegut com el "jardí d'Irlanda".
Milers de caminants recorren el Wicklow Way cada any, un camí amb tots els serveis necessaris, ben senyalitzat, amb bona documentació i que es pot fer més o menys en una setmana.
A banda del magnífic paisatge de l'interior d'Irlanda, a mig camí es troba Glendalough, ciutat monàstica fundada el segle VI i lloc de culte cristià.
Al web Gronze podem trobar més informació sobre el Wicklow Way.
dijous, 20 de desembre del 2007
Federació catalana d'Associacions del Camí de Sant Jaume
El dissabte 12 de gener hi haurà el primer intent seriós per a la creació d'una Federació d'Associacions d'Amics dels Camí de Sant Jaume a Catalunya. La reunió serà a la seu de l'Associació de l'Hospitalet, una de les històriques.
Primer caldrà esbrinar quantes Associacions sobre el Camí de Sant Jaume hi ha a Catalunya. Associacions vives que tinguin una certa activitat, doncs algunes fa anys que no respiren. Segurament seran entre 7 i 10.
Una de les més importants, la de Barcelona, amb tota seguretat dirà que no a formar part de la Federació. Altres, també importants, com la de l'Hospitalet, la de Girona i la Terrassa hi estaran a favor.
No sé si la creació d'una Federació catalana és necessària o no, però és del tot necessari una certa entesa. La descoordinació és monumental entre l'Administració i les Associacions, i entre les pròpies Associacions. Ningú sap què pensa, què fa o què vol fer el veí. Uns van per aquí... els altres per allà...
Després de la reunió de les Ass. faré un breu repàs de les conclusions.
dissabte, 15 de desembre del 2007
12 milions de randonnées
Segons una enquesta publicada el mes de setembre al diari Le Parisien, 12 milions de francesos declaren tenir com a principal activitat d'oci el senderisme, per damunt de qualsevol altre activitat. És clar que hi ha persones que es consideren randonnée i no van a fer GRs, però sí que l'activitat del llarg recorregut a peu té un gran èxit a França. Així, a "vuela pluma" i de forma desordenada, faré una traça del que al meu entendre propicia aquest èxit:
- La FFRP (Fédération Française de la Randonnée Pédestre), amb més de 50 anys d'existència (al inici amb un altre nom), és una organització potent, fortament centralitzada, amb un pressupost de vertigen, professionalitzada i alhora amb un exèrcit de jubilats que hi col·laboren. S'encarrega de la senyalització, condicionament, manteniment i promoció d'una xarxa de senders de 65.000 km de GR i de 115.000 km de PR (Sender de Petit Recorregut). Tenen la patent de marca GR i PR, i ningú pot tocar, posar o treure cap senyal sense el seu permís.
- La basta xarxa de Gîtes d'Étape, bons albergs, nets i còmodes, i a un preu acceptable. Un lloc pensat i adequat pels randonnées. La major part són municipals o privats. Admeten reserves. Ah, i molts d'ells no obliden la gastronomia, molt apreciada pels francesos, i al sopar ofereixen plats tradicionals de la zona. I pels més pudents hi ha un munt de Chambres d'Hôtes, hotels rurals cars, encantats de rebre randonnées (de fet, alguns d'aquests hotels rurals tenen els caminants com a principals clients).
- En total més de 90 camins de GR a França, amb una senyalització professional i unificada (és igual a Gòrsega que a Normandia). I al elaborar la traça del camí tenen molt clar què vol el senderista d'avui dia.
- La FFRP cerca acords amb el propietaris dels boscos i terrenys per on passen els camins. I es coordina amb el municipis i departaments, per unificar la senyalització dels GR i PR quan coincideixen amb altres senders locals o departamentals.
- Hi ha bones guies i documentació de tots el camins, algunes de la mateixa FFRP (Rando) amb la col·laboració del IGN (Institut Cartogràfic de França).
- A tot això hi afegim un país amb uns paisatges brutals i pobles de postal a qualsevol racó.
En definitiva, els senders de llarg recorregut a França són vius perquè han aconseguit que estiguin a l'abast de tothom, i que no calgui tenir cap mena d'esperit aventurer; tothom pot anar amb amics, amb la seva parella, o amb un grup organitzat, a fer uns quants dies un tram d'un GR. Saben que no es perdran, que tindran un bon lloc per dormir, que menjaran bé... fins i tot hi ha petites empreses privades que porten de gîte a gîte les motxilles.
divendres, 14 de desembre del 2007
El turisme lent
Una part de la població, urbana i estressada, s'allunya cada vegada més del turisme de "paquets" organitzats tradicional, i cerca viatges més especials, més espirituals, més contemplatius, amb una aproximació més autèntica a la natura i a la cultura, cercant paisatges no només exteriors... un turisme del qual el senderisme de llarg recorregut és un dels seus màxims exponents. I si encara no ho és gaire (a Espanya) ho serà en els propers anys.
No, no, el turisme d'avions, AVES, autocars, cotxes, preses, cues, hotels desangelats i souvenirs made in china no s'acabarà d'un dia per l'altre.
Aquí podeu llegir l'article de La Vanguardia "Tómatelo con calma, turista".
dimarts, 11 de desembre del 2007
Camí del Nord vs. Camí Primitiu
Una bona part dels que fan el Camí del Nord es pasen al Camí Primitiu quan arriben a Gijón, fan Gijón - Oviedo en dos dies per un camí ben senyalitzat. Altres segueixen pel Camí del Nord. Crec, tot i que no tinc dades, que són més els que es passen al Primitiu que els que segueixen pel camí del Nord.
Hi haurà molt temps per parlar àmpliament en aquest bloc d'aquests dos camins. Tenen molt futur. Personalment penso que el Camí Primitiu és el més interessant de tots els Camins de Santiago que hi ha Espanya.
D'altra banda, la "Agencia Vasca de Turismo" m'enviarà la nova edició de la guia "Dos caminos por Euskadi" per posar-la al web gronze. Quan la rebi faré una ressenya.
dilluns, 10 de desembre del 2007
El West Highland Way a Escòcia
Pel que m'han explicat és un camí ben fàcil, en quant a desnivells i tipus de terreny, però que presenta alguns inconvenients com són la terrible humitat i un tipus de mosquit que a l'estiu fa una mica la punyeta, no mentre es camina però sí quan un s'atura a menjar o a contemplar el paisatge.
És un camí d'una setmana de durada, cal tenir els allotjaments reservats amb anticipació i s'inicia una mica més amunt de Glasgow. Creua les "Terres Altes" de l'oest d'Escòcia, i al final hi ha l'opció, per a qui li quedi ganes de caminar, de pujar el Ben Nevis, la muntanya més alta de la Gran Bretanya (1.344 metres d'altitud).
Espero ben aviat explicar-vos la meva experiència en aquest camí. Per anar fent boca he penjat a la web gronze algunes fotos que m'han cedit: The West Highland Way
Els albergs de Galícia deixen de ser gratuïts
Ha costat, però finalment s'han decidit: els 58 albergs del Camino de Santiago (Camí de Sant Jaume) de la Xunta de Galícia deixaran de ser gratuïts i cobraran 3 euros per nit a partir de l'u de gener de 2008. Ha estat el govern socialista qui ha fet aquest tomb.
Era una decisió necessària tal com estan les coses, amb els albergs de gom a gom una bona part de l'any, manca d'higiene, manca de manteniment i desídia d'una part dels responsables. I alguns usuaris, que els importava ben poc el camí, aprofitaven descarament els albergs de pelegrins per fer turisme barat per Galícia. Alguns entraven als albergs amb maletes de viatge, ni tan sols intentaven dissimular posant-se una motxilla.
Els albergs han funcionat fins ara amb subvencions de la UE gestionades per la Xunta, ja que el camí està declarat Primer Itinerari Cultural Europeu. Esperem que ara, amb més diners i menys usuaris, els albergs estiguin en millors condicions i més ben gestionats.